El blog de treballs dels alumnes de La Màgia de la Història

Benvinguts al segon blog de la classe de Socials i Història del professor Txema Gil del Col.legi Sagrada Família PJO de València.

En aquest blog volcarem tots els treballs del alumnes, voluntaris i obligatoris, per a tractar d'alliberar un poc la pessant càrrega de l'altre blog. Ací penjaré totes les vostres aportacions de classe i les vostres notes.

lunes, 3 de febrero de 2014

(1r BAT) Treball VD2: el resultat

Un dels treballs d'aquest trimestre per als alumnes de 1r de Batxillerat era el de fer un vidio de no més de 5 minuts on feren una sintesi resumida d'un tema de Història.

Varem repartir els temes i organitzar els grups. Després d'un mes aquest ha segut el resultat. Les notes les podreu consultar en la plataforma.


















jueves, 14 de febrero de 2013

Un conte de San Valentí

Diuen de San Valentí que és un dia comercial i que el vertader amor, es demostra tots els dies, no sent necessari fer-lo un dia de manera especial perque si. Però a totes eixes persones jo els dic... I per què no celebrar-lo? Hi ha alguna cosa dolent en fer una festa de l'amor? Jo, a banda de l'amor a la meua dona i els meus fills, que és allò més important per a mi, també vull als meus alumnes. I per a vosaltres, va aquest conte dedicat. Espere que vos agrade i que tingau la sort de conéixer el vertader amor qualsevol dia de la vostra vida. Vore com ha valgut la pena esperar...

EL PAÍS DELS PAPIROFLÈXICS

Era i no era, a un lloc molt llunyà, que hi havia un lloc anomenat el País dels Papiroflèxics, on tothom es dedicava a la papiroflèxia. Però hi havia una persona que es deia Txemita, que no sabia fer res amb el paper. Tothom feia vaixells, ocelletes de paper, floretes... Però Txemita no sabia fer cap cosa semblant. Ell només sabia fer que retallar cors de paper o de cartró. I açò, segons deien els Papiroflèxics, no en tenia gens de mèrit.

Però malgrat tot, Txemita continuava retallant cors perque li encantava i se’ls regalava tothom amb l’esperança d’esser un més al País dels Papiroflèxics. Li regalava cors de totes les grandàries i colors a la seua família. Aquestos, que es graciaven de ser-ne una de les més respectables del món dels papiroflèxics, pensaven que Txemita era l’ovella negra.

- A qui li agraden els teus cors? A la gent li agraden els vaixellets i les ocellets de paper, inclòs els avions de paper.
Fes-ne quelcom de tot açò.

Però Txemita seguia fent allò que més li agradava i no deixa de fer cors de paper, perque li encantaven.

Els seus pares, farts, un dia li feren fora de casa. I Txemita se’n anà, a soles pel món, fent i regalant cors.

Al camí, Txemita pensà on anar:

- Si a mi m’agrada fer cors, podria emigrar al País dels Cors.

Però per molt que preguntà tothom amb quie es creuava, ningú no sabia on hi era aquest país. Malgrat tot, mamprengué el camí. Caminà i caminà, regalant-li cors tothom.

Els seus peus li dugueren al País dels Orxaters, però allí només pensaven en orxates i fartons. Ningú li feia cas.

Estigué també al País dels Xarcuters, però només feien que menjar pernil i formatge.

També hi estigué al País dels Homes i les Dones sense Ànima, però es clar que allí cap no sabia que significava tindré cor, perque l’ànima i el cor van units de la mà.

- No es pot tindre ànima sense tindre estima al cor – li digué un home sense ànima.

Però Txemita, sense perdre l’esperança, seguia i seguia caminant.

Molts anys pasaren i molts països visità, fins que un dia, passejant per un camí entre els arbres, es va trobar amb una xica.

- Hola! – digué Txemita – Com et diuen.
- Em diuen Ana. I a tu?

- Em diuen Txemita.

- I d’on eres Txemita?

- Del País dels Papiroflèxics.

- Com mola! – li digué Ana- Me pots fer un ocell de paper?

Aleshores, Txemita, que estava molt content per tindre una nova amiga es posà molt trist i li digué:

- No sé fer ni ocellets de paper, ni vaixells ni avions. Només sé retallar cors.

De sobte, Ana sorprengué Txemita i, per primera volta a la seua vida, escoltà les paraules més màgiques que mai hagués escoltat. Ana li digué:
- Què guai! Me faries un cor per mi, per favor?

Txemita, sense poder creure-se-lo, es posà molt content i començà a retallar un cor amb una cartolina rosa molt bonica que tenia per a les ocasions especials, quan es sentia trist. Llavors, sempre feia un cor per a si mateix. Però ara, feliç i content, començà a retallar el cor per Ana. Les mans li tremolaven i no podia llevar-se el somriure de la cara. Ana també somreia i estava molt contenta de que algú volguera regalar-li un cor, doncs mai ningú l’havia regalat un. Quan Txemita havia acabat, amb un somriure de orella a orella li ho donà Ana, qui molt contenta digué:

- Jo era del País de les Abraçades, però em vaig anar perque no m’agrada fer abraçades. Només m’agrada fer besades. Però mai ningú no en volia cap de les meues besades. Per això me’n aní... Però si vols puc fer-te una besada. Se fer-les molt bé.

- Val! –digué Txemita- A mi mai ningú no m’ha fet una besada...

Aleshores, Ana s’acostà i li va fer una besada. Txemita va posar-se roig, doncs era allò més bonic que no mai ningú li havia regalat. No s’ho podia creure.

Des d’eixe dia Ana i Txemita foren molt amics, i quan algú dels dos estava trist, es retallaven un cor i es fien una besada.

I conte contat, conte acabat... Vos ha agradat?

lunes, 28 de enero de 2013

(2n ESO) Adoptem un monument

San Joan de l'Hospital a València
Adoptar és protegir, és ajudar, és preocupar-se, és ser altruista i generós, es tirar-li una maneta als desafavorits i vos puc asegurar que fa molta falta...
Però a la classe de Història anem a adoptar quelcom material, quelcom nostre, valencià. Edificis que ens representen i que ens han acompanyat des de fa segles i s'han convertit en un símbol.
Pretenem conèixer-los més a fons, doncs malgrat els vegem molt sovint, no sabem molstes coses d'ells.
La Lonja de la Seda de València
És a dir que anem a ADOPTAR UN MONUMENT. El coneixerem, l'estudiarem, valorarem la seua evolució, tractarem de resoldre les seues necessitats o almenys preocupar-nos per elles i allò més important, aprendrem a valorar i conèixer el nostre riquíssim patrimoni artístic, que és l'objectiu fonamental d'aquet treball i que respon a un dels objetius principals de 2n d'ESO en allò referent a les Ciències Socials.
Què cal fer?
  1. Formarem els grups de 5 o 6 persones.
  2. Triarem el nostre monument d'entre aquestos: l'església romànica de Sant Joan de l'Hospital, La Lonja de la Seda, el Micalet de la Seu i/o les Torres dels Serrans.
  3. Haurem d'anar a visitar-lo i a coneixer el nostre apadrinat, tot el grup plegat en amor i companyia i fer-vos entre 5 i 10 fotos des de diferents perspectives, dins i fora, amunt i avall, de fora i de lluny, amb les quals me demostreu que heu anat i que l'heu visitat a fons.
  4. Farem després una exposició oral de màxim 15 minuts a classe, recolçats per imatges en un power point que recolcen la nostra presentació a la resta de companys del nostre apadrinat.
  5. El contingut mínim obligatori que ha de tindre aquest power point serà:
    • Nom
    • Torres dels Serrans, les portes de València
      Ubicació i funció
    • Autor o autors.
    • Època (constriuda i acavada-inaugurada)
    • Estil arquitectònic i les seues característiques.
    • Restauracions i/o intervencions en quant a la conservació.
    • Opinió personal del treball.
    • Compromís al qual heu arribat de manera consensuada tots els membres del grup. Què anem a fer nosaltres per a donar a conèixer el nostre apadrinat? Què podem fer per ajudar en la seua conservació? Què mai no farem a un moument simbòlic de la nostra ciutat? Què podem fer per a que la gent li dona la importància que es mereix a la conservació dels nostres monuments, especialment el vostre?
El Micalet de la Seu, la torre campanari de València
La data de les vostres exposicions/presentacions seran el dia 24 i 25 de gener de 2013 a classe de Socials.
Gaudiu de la bellesa de la nostra València al vostre passeig.


Bè, doncs fet el treball s'han fet les exposicions a classe i encara que heu de millorar molt la forma d'exposar, sobretot sense llegir d'un paper o sense memoritzar un text que moltes voltes no enteneu i que vos juga males pasades.


viernes, 25 de enero de 2013

(4t ESO) Art del segle XIX

Treballs d'exposició del alumnes de quart al voltant dels diferentes estils artístics del segle XIX. Aquestos són els resultats i les vostres notes:

4t A 

 Marta Alfnso i Ana Salvador. La vostra nota és un N+


 

 Olga Zaragoza i Pilar Mtnez. La vostra nota és un N.


 


 Yang,Carmona i Pardo. La vostra nota és un B+.


 


4t B 


 Luis i Marta N. La vostra nota és un B+


 


Jose Paulo i Juanma. La vostra nota és un N+


 

 Dani i Sergio. La vostra nota és un B+.


 


Sherin i Andrea. La vostra nota és un...